El tàntali és un element químic amb el símbol Ta i el nombre atòmic 73. Anteriorment conegut com a tantali, el seu nom prové de Tàntal, un dolent de la mitologia grega. El tàntal és un metall de transició rar, dur, blau-gris i brillant que és altament resistent a la corrosió. Forma part del grup dels metalls refractaris, que s'utilitzen àmpliament com a components menors en aliatges. La inercia química del tàntal el converteix en una substància valuosa per a equips de laboratori i un substitut del platí. El seu ús principal avui és en condensadors de tàntal en equips electrònics com ara telèfons mòbils, reproductors de DVD, sistemes de videojocs i ordinadors. El tàntal, sempre juntament amb el niobi químicament similar, es troba en els grups de minerals tantalita, columbita i coltan (una barreja de columbita i tantalita, encara que no es reconeix com a espècie mineral separada). El tàntal es considera un element tecnològic crític.

Propietats físiques
El tàntal és fosc (blau-gris), dens, dúctil, molt dur, de fàcil fabricació i altament conductor de calor i electricitat. El metall és conegut per la seva resistència a la corrosió per àcids; de fet, a temperatures inferiors als 150 °C el tàntal és gairebé completament immune a l'atac de l'aigua regia normalment agressiva. Es pot dissoldre amb àcid fluorhídric o solucions àcides que contenen l'ió fluorur i el triòxid de sofre, així com amb una solució d'hidròxid de potassi. L'alt punt de fusió del tàntal de 3017 °C (punt d'ebullició 5458 °C) només és superat entre els elements pel tungstè, el reni i l'osmi per als metalls i el carboni.

El tàntal existeix en dues fases cristal·lines, alfa i beta. La fase alfa és relativament dúctil i suau; té una estructura cúbica centrada en el cos (grup espacial Im3m, constant de gelosia a = 0,33058 nm), duresa Knoop 200–400 HN i resistivitat elèctrica 15–60 µΩ⋅cm. La fase beta és dura i trencadissa; la seva simetria del cristall és tetragonal (grup espacial P42/mnm, a = 1,0194 nm, c = 0,5313 nm), la duresa de Knoop és de 1000–1300 HN i la resistivitat elèctrica és relativament alta a 170–210 µΩ⋅cm. La fase beta és metaestable i es converteix en fase alfa en escalfar-se a 750-775 °C. El tàntal a granel és gairebé íntegrament en fase alfa, i la fase beta sol existir com a pel·lícules primes obtingudes per polverització de magnetrons, deposició química de vapor o deposició electroquímica a partir d'una solució de sal fosa eutèctica.